Des del 1936

Casa Leopoldo és una casa de menjars que va ser fundada fa més de vuitanta anys al cor de Barcelona, al barri del Raval.

Història

A més de ser un restaurant, va ser i és un lloc on s’ha concentrat la cultura de la ciutat i del país. És un espai que ha romàs immutable, reflex d’una societat i d’unes generacions i que, tot i haver sofert canvis en estils, personalitats i pensaments, ha seguit sent freqüentat com a centre de reunió d’artistes i personalitats famoses i influents, com ara Manuel Vázquez Montalbán, Manel Serrat, Joan Colom, Pablo Picasso, Salvador Dalí, Lola Flores, Terenci Moix, Josep Maria Pou, Núria Espert, Joan Marsé, Joan de Sagarra, Maruja Torres, Salvador Távora, Eduardo Mendoza, Domenèc Reixach i gent del món de la tauromàquia com ara José Tomás, Paquirri o Paco March, entre d’altres.

elvira-y-leopoldo

L’Elvira i el Leopoldo a la porta de Casa Leopoldo

familia-leopoldo-gil

Leopoldo Gil, de peu a la dreta, el juliol del 1936

La família de la Rosa Gil vivia bé al poble de Puerto Mingalgo, al Bajo Mestral, i es dedicaven a talar arbres, fins que un dia els arbres es van acabar i van haver d’emigrar a la recerca d’un futur millor. És així com, als 12 anys, l’avi, Leopoldo, de la comarca de Teruel, va arribar a Barcelona amb la seva família en un carro de llana i va quedar fascinat per la ciutat. La família s’instal·la en barraques, en què diverses famílies vivien en un mateix pis (pisos calents on uns sortien a treballar mentre els altres descansaven al mateix llit).

El Leopoldo va ser ferroviari a la CNT, però entre tots van decidir que la situació resultava insostenible i van fundar, el 1929, el precedent de la mítica Casa Leopoldo, una bodega al carrer Aurora.

Uns anys després, el juliol del 1936 (dues setmanes abans de l’inici de la Guerra Civil Espanyola), s’instal·len al carrer Sant Rafael, on encara són avui dia. El Leopoldo, l’avi de la Rosa, era un home fort, però ressentit amb la vida. No obstant això, adorava amb tota la seva ànima la seva mare, l’àvia Tomasa, fins al punt que va fer tot el que va poder per fer-la feliç. La seva pròpia felicitat la va trobar en una jove del seu barri, amor de joventut, una ballarina i cantant de qui es va enamorar bojament. La Tomasa el va frenar: aquesta noia no et convé, Leopoldo. I ell va desistir, va abandonar la seva pròpia voluntat per complir la de la seva mare i va ser així com es va casar amb Elvira Sancho Julián, àvia de Rosa Gil i filla de Carmen Pastor Artero, de Castelló, i d’Enrique García Vidal, de San Fernando de Henares. L’Elvira va treballar com a criada a la casa de l’adinerat polític Francesc Cambó.

rosa-gil-y-leopoldo

La Rosa Gil i el Leopoldo

familia-gil

La família Gil a la porta de Casa Leopoldo